Jo feia caramelles els diumenges al migdia a Can Bellit
la mestra ens deia que ens poséssim rectes com penjant d'un fil
Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina i faixa,
les nenes de pubilles, cantàvem per les places i els carrers.
A mesura que creixíem les hormones s'excitaven i més cremats que una bengala
confoníem rebel·lia amb distorsió
i amb quatre quintes ens crèiem els més "punkis", els més durs de la comarca
tot i que érem els més dolents de tots.
Jo volia cantar, cantar
i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
on l'únic que m'importa és el present.
La post-adolescència ens atrapà en el mestissatge
i amb més voluntat que traça ens atrevíem a mesclar tots els estils
i amb la innocència pròpia del autodidactes vam cometre mil errades
i d'alguna en vam aprendre la lliçó.
Caramelles i sardanes, borratxeres i guitarres
els anys posen a prova el nostre afany
però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
ja que és això el que ens fa tirar endavant.
la mestra ens deia que ens poséssim rectes com penjant d'un fil
Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina i faixa,
les nenes de pubilles, cantàvem per les places i els carrers.
A mesura que creixíem les hormones s'excitaven i més cremats que una bengala
confoníem rebel·lia amb distorsió
i amb quatre quintes ens crèiem els més "punkis", els més durs de la comarca
tot i que érem els més dolents de tots.
Jo volia cantar, cantar
i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment
on l'únic que m'importa és el present.
La post-adolescència ens atrapà en el mestissatge
i amb més voluntat que traça ens atrevíem a mesclar tots els estils
i amb la innocència pròpia del autodidactes vam cometre mil errades
i d'alguna en vam aprendre la lliçó.
Caramelles i sardanes, borratxeres i guitarres
els anys posen a prova el nostre afany
però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes
ja que és això el que ens fa tirar endavant.