Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial
i va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys heu crescut un pam"
I l'Ignasi jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
i estaven bé i eren distretes, però era difícil treure's del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany,
per fi abaix vam situar-nos a una distància prudencial,
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l'aire, vam a**ecar-nos la suor de les mans,
però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa, "ai la Vanesa, com li deu anar?"
menjaven pipes amb arrogància s'enfotien des del banc,
fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi que era més gran
"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç".
I senyors tan bo es insistir com saber-se retirar.
I no sé l'Ignasi, però en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant
però el boomerang va encallar-se entre les branques, i no va tornar mai,
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Però parlo de temps crec que era aquell juliol en que es va fondre l'Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam
els anys, en fi, ens han fet com homes i malgrat que ningú ha procreat
vaig pensant alternatives per si mai es dóna el cas
i en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida,màgica, lliure d'acord acceptat.
però no hi ha tant temps per perdre i tard o d'hora només queda una veritat,
el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
"Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran"
i va dir "nens, esteu morenos", i va dir "almenys heu crescut un pam"
I l'Ignasi jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
i estaven bé i eren distretes, però era difícil treure's del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany,
per fi abaix vam situar-nos a una distància prudencial,
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l'aire, vam a**ecar-nos la suor de les mans,
però el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa, "ai la Vanesa, com li deu anar?"
menjaven pipes amb arrogància s'enfotien des del banc,
fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el Xavi que era més gran
"deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç".
I senyors tan bo es insistir com saber-se retirar.
I no sé l'Ignasi, però en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant
però el boomerang va encallar-se entre les branques, i no va tornar mai,
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
Però parlo de temps crec que era aquell juliol en que es va fondre l'Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d'Hautacam
els anys, en fi, ens han fet com homes i malgrat que ningú ha procreat
vaig pensant alternatives per si mai es dóna el cas
i en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m'esforçaré i una cosa m'abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida,màgica, lliure d'acord acceptat.
però no hi ha tant temps per perdre i tard o d'hora només queda una veritat,
el boomerang s'encallava entre les branques i no tornava mai
però el boomerang reclamava la perícia d'un professional.
"Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran"