LES MUSES
"Poema simfónic per a cobla,
orquestra, gaita gallega i
tres veus, una d'elles afònica"
Pageseta, moreneta,
vols que et fem una cançó?
Tu sempre tirant de veta
de la nostra inspiració!
Si una cançó t'hem de fer,
prenem llapis i paper,
guitarra, pianola i berra.
Vet aquí que no ens surt res
que ens acabi de fer el pes
i la moral cau per terra.
Un pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no ... fila.
Tralarala, la, la ... no fila, no fila.
Tralarala, la, la ... però ja ... filarà.
Cal que fem un pensament,
com que això va malament
i tenim molt males puces,
fem com deia Fumanchú:
si la musa no ve a tú,
vés-te'n tu cap a les muses.
A la vora de la mar
hi ha l'estimada, hi ha l'estimada,
que m'en feia uns ous ferrats
amb cansalada, amb cansalada.
Les busquem a tort i a dret
però les muses quan fa fred
no es troben fent cantonades.
Això ens ho diu un cambrer,
i afegeix, que si convé
en té tres de preparades.
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades, parlant de futbol,
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol,
n'eren uns del Barça i uns de l'Espanyol.
Amb tres muses com tres sols
agafem els faristols,
els instruments i les solfes.
Però resulta que les rosses
no són musses, sinó mosses,
i unes grandíssimes "golfes".
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
i no com les del Montseny
que ja estan urbanitzades.
I aquí estem passant l'estona,
cadascú amb una lleona,
ben eixuts d'inspiració.
Pageseta, moreneta,
se'ns deu haver enbussat l'aixeta
i et quedes sense cançó.
Presoners en tot moment
de la teva veu tan clara,
si és que vols una cançó
que te la faci ton pare.
Per què ets tendre i ets suau
i ets un doll de poesia,
si ton pare et diu que no
que te la faci ta tia.
Lletra i música: La Trinca
"Poema simfónic per a cobla,
orquestra, gaita gallega i
tres veus, una d'elles afònica"
Pageseta, moreneta,
vols que et fem una cançó?
Tu sempre tirant de veta
de la nostra inspiració!
Si una cançó t'hem de fer,
prenem llapis i paper,
guitarra, pianola i berra.
Vet aquí que no ens surt res
que ens acabi de fer el pes
i la moral cau per terra.
Un pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no ... fila.
Tralarala, la, la ... no fila, no fila.
Tralarala, la, la ... però ja ... filarà.
Cal que fem un pensament,
com que això va malament
i tenim molt males puces,
fem com deia Fumanchú:
si la musa no ve a tú,
vés-te'n tu cap a les muses.
A la vora de la mar
hi ha l'estimada, hi ha l'estimada,
que m'en feia uns ous ferrats
amb cansalada, amb cansalada.
Les busquem a tort i a dret
però les muses quan fa fred
no es troben fent cantonades.
Això ens ho diu un cambrer,
i afegeix, que si convé
en té tres de preparades.
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades, parlant de futbol,
A la taverna d'en Mallol
hi ha hagut garrotades.
A la taverna d'en Mallol,
n'eren uns del Barça i uns de l'Espanyol.
Amb tres muses com tres sols
agafem els faristols,
els instruments i les solfes.
Però resulta que les rosses
no són musses, sinó mosses,
i unes grandíssimes "golfes".
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
i no com les del Montseny
que ja estan urbanitzades.
I aquí estem passant l'estona,
cadascú amb una lleona,
ben eixuts d'inspiració.
Pageseta, moreneta,
se'ns deu haver enbussat l'aixeta
i et quedes sense cançó.
Presoners en tot moment
de la teva veu tan clara,
si és que vols una cançó
que te la faci ton pare.
Per què ets tendre i ets suau
i ets un doll de poesia,
si ton pare et diu que no
que te la faci ta tia.
Lletra i música: La Trinca