Amb llàgrimes als llavis miro la línia que vull creuar,
és la porta de l'ofec i els crits trencats.
Amb les armes sobre el cap em fan girar,
quan la mare espera dins de l'hospital.
I la terra promesa que van confiar-nos, digueu-me on és,
on és la felicitat del paradís.
Si els camps i les tortures són l'únic que rebem.
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.
I arribarà el dia del combat
quan les nostres forces s'uniran
i l'amenaça s'haurà esborrat
i podrem somniar.
Pedres al puny i empenta són les nostres armes al carrer,
contra tancs, governs i loobies que defensen el diner.
I el qui pensi en injustícia de terrorista el tractaran.
L'important és no rendir-se, seguir sempre endavant.
Nits de llum i sirenes ens fan renéixer la ràbia al cor,
esperant veure la mà que trenqui el mar.
Convivim amb les mentides nascudes del rencor.
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.
I arribarà el dia del combat...
és la porta de l'ofec i els crits trencats.
Amb les armes sobre el cap em fan girar,
quan la mare espera dins de l'hospital.
I la terra promesa que van confiar-nos, digueu-me on és,
on és la felicitat del paradís.
Si els camps i les tortures són l'únic que rebem.
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.
I arribarà el dia del combat
quan les nostres forces s'uniran
i l'amenaça s'haurà esborrat
i podrem somniar.
Pedres al puny i empenta són les nostres armes al carrer,
contra tancs, governs i loobies que defensen el diner.
I el qui pensi en injustícia de terrorista el tractaran.
L'important és no rendir-se, seguir sempre endavant.
Nits de llum i sirenes ens fan renéixer la ràbia al cor,
esperant veure la mà que trenqui el mar.
Convivim amb les mentides nascudes del rencor.
Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.
I arribarà el dia del combat...