.

Marta Lyrics

La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran a**ecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.
Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'església humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana y grisa, la ciutat.

Em parlen de Marta...

Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabrà què és el que teix).

El castell, l'illa petita,
la cova, el far i l'ermita
i els amics d'un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.

Em parlen de Marta...

Les h***s buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.
Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.

Em parlen de Marta...

El rumor del mar en el alba|amanecer y una playa llena de algas que
irán secándose al sol.
El gusto|sabor salado de las rocas y el vuelo tranquilo de las pocas
gaviotas que entran al puerto.

Las barcas que por la mañana devuelven|vuelven, las redes que en el
muelle duermen y ellos viejos calles empedradas.
La iglesia humilde y menuda y entre la niebla, perdida lejana y
gris, la ciudad.
Me hablan de Marta ...

Las blancas casas del pueblo y el hombre viejo que canta traíllas
mientras va vendiendo el pescado|pez, y la mujer que con desgana
mueve entre sus manos la lana.
(Quien|Quién sabrá qué es el que tejo).

El castillo, la isla pequeña, la cueva, el faro y la ermita y los amigos
de otro tiempo y el reloj que no corre y estos niños que en la arena han
encontrado su calle.

Me hablan de Marta ...

Las horas vacías que pasan y el camino que me vuelve a casa después de
mucho andar|caminar.
Cada mueble y cada libro, cada rincón donde|dónde juntos vivimos
momentos como nadie no sabe.

Mis manos y mis labios que de su gusto|sabor viven ávidos y no
pueden olvidar.
Las largas noches sin luna, las olas|ondas y cada una de las luces
que hay en el mar.

Me hablan de Marta ...
Report lyrics