A Metrópolis
sacs serradís,
sol postís i fals,
vaig cosit a pals.
He escollit a mort
es camí vital,
no me feia por,
era natural.
Antibiòtics
me perseguien
amb equipatge
de policia.
Una escala amunt,
s'escotilla a dalt,
no hi havia res
més que molt d'espai.
Anava caminant,
ningú a part de jo,
era cert allò
més que lo de baix.
I fa mil dies,
vivint i treballant,
i jo diría
que ja m'han oblidat,
Menjant garroves,
som com un animal,
m'he fet ca nostra
i ho tenc organitzat.
sacs serradís,
sol postís i fals,
vaig cosit a pals.
He escollit a mort
es camí vital,
no me feia por,
era natural.
Antibiòtics
me perseguien
amb equipatge
de policia.
Una escala amunt,
s'escotilla a dalt,
no hi havia res
més que molt d'espai.
Anava caminant,
ningú a part de jo,
era cert allò
més que lo de baix.
I fa mil dies,
vivint i treballant,
i jo diría
que ja m'han oblidat,
Menjant garroves,
som com un animal,
m'he fet ca nostra
i ho tenc organitzat.