Em dic Trini Sánchez Mata,
m'agrada el meu nom,
el primer cognom,
però sobretot l'altre.
Tothom em diu que sóc guapa,
si no pobres d'ells,
els torço els turmells,
i em quedo tan ample.
Tampoc no soc tan violenta,
pego, però lo just,
quan tinc un disgust,
soc de sang calenta.
I qui digui que m'ho invento,
ja pot tremolar,
Mata vé de matar.
Mi apellido,
lo llevo dentro.
Com tots els nens petits,
tenía molts amics,
però era molt extrany,
només amb set, vuit anys,
em prenía tan a pit,
els meus jocs preferits,
que vaig perdre els companys,
vaja jocs vaja enganys.
Jo era molt bona nena,
m'encantava jugar a matar conills
i no entenc per que les mestres,
quan matava a algú,
sempre em feien crits.
Quan era adolescent,
el meu cercle de gent,
tampoc no era molt gran,
tothom sortía pitant,
tenía un pretendent,
amigues confidents,
però clar, teníen grans,
i els vaig anar matant.
Jo soc molt bona amiga,
recordo totes les dates de defunció dels meus amics,
i sovint em poso nostàlgica,
en recordar, els seus ultims crits.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.
Després per no estudiar,
em vaig voler casar,
vaig triar un bon marit,
ric, guapo i aixerit,
i me'l vaig estimar,
tant tant, que el vaig matar
d'amor a mitja nit,
en plena acció al llit.
I que no es faci inolvidable,
en aquell hotel de l'Estartit.
L'endemà tothom somreia,
per que durant la nit,
havíen sentit crits.
Si, ja em podeu fer crits,
jo mato als meus marits.
Però jo vidua de tants,
faig pencar els capellans,
sóc vidua d'homes rics,
de forts, escarransits,
de joves i de grans,
he estat dona d'uns quants.
Jo he estat molt bona esposa,
fins que la mort ens ha separat he viscut amb cada marit,
en la salut i en la malaltía,
he viscut amb ells fins sentir els seus ultims crits.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.
També he matat carters,
per confondre carrers.
He matat traficants,
que em volien per fer espants.
També alguns banquers,
quan no tenía diners.
Psiquiatres, comerciants
i càrregs importants.
He matat catalans,
russos, grecs, italians.
N'he mort de tot el món,
també un de Camprodon.
Un quants americans,
xinesos, mexicans...
I ara sabeu on són?
Vivint a l'altre món.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.
m'agrada el meu nom,
el primer cognom,
però sobretot l'altre.
Tothom em diu que sóc guapa,
si no pobres d'ells,
els torço els turmells,
i em quedo tan ample.
Tampoc no soc tan violenta,
pego, però lo just,
quan tinc un disgust,
soc de sang calenta.
I qui digui que m'ho invento,
ja pot tremolar,
Mata vé de matar.
Mi apellido,
lo llevo dentro.
Com tots els nens petits,
tenía molts amics,
però era molt extrany,
només amb set, vuit anys,
em prenía tan a pit,
els meus jocs preferits,
que vaig perdre els companys,
vaja jocs vaja enganys.
Jo era molt bona nena,
m'encantava jugar a matar conills
i no entenc per que les mestres,
quan matava a algú,
sempre em feien crits.
Quan era adolescent,
el meu cercle de gent,
tampoc no era molt gran,
tothom sortía pitant,
tenía un pretendent,
amigues confidents,
però clar, teníen grans,
i els vaig anar matant.
Jo soc molt bona amiga,
recordo totes les dates de defunció dels meus amics,
i sovint em poso nostàlgica,
en recordar, els seus ultims crits.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.
Després per no estudiar,
em vaig voler casar,
vaig triar un bon marit,
ric, guapo i aixerit,
i me'l vaig estimar,
tant tant, que el vaig matar
d'amor a mitja nit,
en plena acció al llit.
I que no es faci inolvidable,
en aquell hotel de l'Estartit.
L'endemà tothom somreia,
per que durant la nit,
havíen sentit crits.
Si, ja em podeu fer crits,
jo mato als meus marits.
Però jo vidua de tants,
faig pencar els capellans,
sóc vidua d'homes rics,
de forts, escarransits,
de joves i de grans,
he estat dona d'uns quants.
Jo he estat molt bona esposa,
fins que la mort ens ha separat he viscut amb cada marit,
en la salut i en la malaltía,
he viscut amb ells fins sentir els seus ultims crits.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.
També he matat carters,
per confondre carrers.
He matat traficants,
que em volien per fer espants.
També alguns banquers,
quan no tenía diners.
Psiquiatres, comerciants
i càrregs importants.
He matat catalans,
russos, grecs, italians.
N'he mort de tot el món,
també un de Camprodon.
Un quants americans,
xinesos, mexicans...
I ara sabeu on són?
Vivint a l'altre món.
Em dic, Trini Sánchez Mata,
però em diuen Trini, Trini la que mata.
Jo ho faría tot pels altres,
Qui vols que a**assini?
Matar a mi m'encanta.